Les xarxes socials com a eines per a l'adquisició de competències a la universitat: els codis QR per mitjà de Facebook

Pedro Román-Graván, Ángela Martín-Gutiérrez

Resum


Sumits en un sistema acadèmic en què els plans d'estudi capaciten els estudiants en determinades competències per a desenvolupar una professió futura, les xarxes socials, com a entorns especialitzats fonamentalment en educació no formal, els preparen per a adquirir les emergents i innovadores competències que no es preveuen en el currículum. En aquest article s'exposen els resultats d'un projecte d'innovació finançat per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Sevilla i la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la Universitat de Carabobo (Veneçuela), i també es dóna compte d'una experiència col·laborativa de bones pràctiques. S'ha treballat amb una mostra total de 175 estudiants, dels quals 55 pertanyen a la titulació d'Administració Comercial (Universitat de Carabobo, Veneçuela) i la resta, a la Facultat de Ciències de l'Educació (Universitat de Sevilla, Espanya). Entre les conclusions més significatives, s'afirma que la xarxa social Facebook, com a entorn d'aprenentatge per a conèixer i compartir els codis de resposta ràpida o codis QR, és una eina que els alumnes defineixen com a propera, fiable, fàcil de manejar i que té molts avantatges pel que fa a altres entorns, ja que es converteix en un espai on es coneixen persones de diferents llocs i que comparteixen experiències educatives comunes. A més, es posa l'accent en el fet que, utilitzant Facebook, es poden adquirir o desenvolupar competències instrumentals, interpersonals i sistèmiques.


Paraules clau


xarxes socials; competències; universitat; codis QR; treball col•laboratiu

Referències


BOMBILLAR, Francisco Miguel (2010). “Bolonia y Pisa: algo más que dos ciudades italianas. Una reflexión acerca de los nuevos retos a los que se enfrenta la educación universitaria en España”. Zona Próxima. Vol.1, nº 12, págs. 208-221.

CABERO, Julio.; ALBA, José María.; LÓPEZ-ARENAS, José Manuel; PÉREZ, J.L. (1991). Posibilidades cognitivas y educativas de la informática. Proyecto presentado al Concurso nacional de Proyectos de Investigación Educativa, Resolución de 22 de diciembre de 1988, de la Secretaría de Estado de Universidades y Educación. BOE del 15 de febrero de 1989.

DE MIGUEL, Mario (2005). “Cambio de paradigma metodológico en la Educación Superior. Exigencias que conlleva”. Cuadernos de integración europea. nº 2, págs.16-27.

DELORS, Jacques (1996). La Educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisión Internacional sobre la educación para el siglo XXI. Madrid: Santillana.

FERNÁNDEZ, Amparo. (2006). “Metodologías activas para la formación de competencias”. Educatio siglo XXI: Revista de la Facultad de Educación. Vol. 4, nº 24, págs. 35-56.

GONZÁLEZ, Julia; WAGENAAR, Robert (2003). Tuning Educational Structures in Europe. Informe final. Bilbao: Universidad de Deusto.

IVALA, Eunice; GACHAGO, Daniela. (2012). “Social media for enhancing student engagement: the use of Facebook and blogs at a university of technology”. South African Journal of Higher Education. Vol. 26, nº 1, págs. 152-167.

LLORENTE, María del Carmen. (2008). Blended learning para el aprendizaje en nuevas tecnologías aplicadas a la educación: un estudio de caso. Tesis doctoral inédita. Sevilla: Universidad de Sevilla.

MANCA, Stefania; RANIERIT, María. (2013). “Is it a tool suitable for learning? A critical review of the literature on Facebook as a technology-enhanced learning environment”. Journal of Computer Assisted Learning. Vol. 29 nº 6, págs. 487-504.

MARÍN, Verónica; ROMERO, María Asunción (2009). “La formación docente universitaria a través de las TICs”. Pixel-Bit, Revista de Medios y Educación. nº 35, págs. 97-103.

MORENO, Isidro (2011). Aplicaciones de la web en la enseñanza. Madrid: Catarata.

OSGOOD, Charles; SUCI, George; TANNENBAUM, Percy (1976). La medida del significado. Madrid: Gredos.

PROYECTO TUNING (2007).Tuning Educational Structures in Europe. La contribución de las Universidades al proceso de Bolonia [artículo en línea]. Socrates-Tempus [Fecha de consulta: 29-11-2013]

ROMÁN, Pedro. (2012). Diseño, elaboración y puesta en práctica de un observatorio virtual de códigos QR [artículo en línea]. Revista d’innovació educativa [Fecha de consulta: 29-11-2013] < http://ojs.uv.es /index.php/ attic/article/view/1947/1530>

ROMÁN, Pedro.; DÍAZ, María Consuelo.; PUIG, María; MARTÍN, Ángela. (2012). Una nueva manera de enseñar a colaborar a través de las redes sociales [artículo en línea]. Prácticas Innovadoras En Docencia Universitaria. Universidad de Sevilla. [Fecha de consulta: 29-11-2013]

SALINAS, Jesús (2004). “Innovación docente y uso de las TIC en la enseñanza universitaria”. Revista Universidad y Sociedad del Conocimiento, Vol. 1, nº1.

ZAMBRANA, Luís; MANZANO, Vicente. (2004). “¿Hacia dónde camina la Universidad? Reflexiones acerca del EEES”. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado. Vol. 18, nº 3, págs. 269-276.




DOI: http://dx.doi.org/10.7238/rusc.v11i2.2050

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Universitat Oberta de Catalunya. eLearn Center 

RUSC. Universities and Knowledge Society Journal és una publicació electrònica editada per la Universitat Oberta de Catalunya (Barcelona).

Creative Commons
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.