Formació d’educadors: la tecnologia al servei del desenvolupament d’un perfil professional innovador i reflexiu

Pedro Hepp K., Miquel Àngel Prats Fernández, Josep Holgado García

Resum


En la societat de principis del segle xxi, caracteritzada com la societat del coneixement, la institució escolar no pot quedar aliena als ritmes del canvi actual, per la qual cosa la innovació constitueix una de les seves tasques principals i prioritàries. És obvi que les innovacions i els canvis més profunds que hem experimentat en aquests últims anys han vingut de la mà de les tecnologies digitals. En aquest sentit, el coneixement i el domini de les eines i els processos digitals suposa una garantia d’equitat en el sistema educatiu, així com un repte per a l’escola, que ha de posar a l’abast de tots els alumnes les eines i les aplicacions de la tecnologia digital sense renunciar a la seva funció educativa. Així mateix, el professorat no pot quedar al marge d’unes competències digitals que són fites ineludibles de l’educació actual i futura. El coneixement, el domini i la constant actualització d’aquests processos i eines digitals ara són part de la professió docent, igual que ha passat amb molts altres professionals d’altres sectors.

Tenint en compte els nous escenaris d’aprenentatge, en general, des d’una perspectiva transformadora i, en particular, des de la formació dels educadors en relació amb la tecnologia, poden destacar-se tres dimensions.

En primer lloc, l’esforç de la formació del professorat, tant inicial com permanent, s’ha de centrar, en gran part, en el desenvolupament de les competències necessàries per a la utilització docent de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). En el cas de la formació permanent, s’ha d’articular al voltant de l’aprenentatge autònom del professor, però amb una estratègia de formació i implementació basada en el treball en equips docents.

En segon lloc, la indiscutible emergència de nous codis i llenguatges originats en les tecnologies digitals implica noves formes de pensar i fer, i noves maneres d’aprendre i d’accedir al coneixement. Això al professorat li suposa tal exigència ètica i deontològica que ha de treballar tant individualment com col·lectivament en la conceptualització del paper educatiu de les tecnologies digitals.

En tercer i últim lloc, els signes dels temps ens exigeixen pensar en models de centres educatius que incorporin innovacions pedagògiques i projectes digitals oberts, flexibles, creatius, reals i participatius; centres en què les tecnologies digitals puguin ser el millor pretext per innovar i fomentar la creativitat dintre de l’aula, per provocar canvis transversals i organitzatius, i per obrir l’escola a la comunitat. Aquests projectes digitals haurien d’interpel·lar personalment i fomentar el treball en equip i la complicitat amb el company; generar sinergies amb altres departaments, àrees, claustres i centres, i en el fons, permetre fer realitat el somni de trobar-se en xarxa i a la xarxa.


Paraules clau


TIC; formació inicial; professorat; innovació; pedagogia, reflexió

Referències


Ananiadou, K., & Claro, M. (2009). 21st century skills and competences for new millenium lerners in OECD countries. In OECD (Ed.), Working Papers (vol. 41). France. doi: http://dx.doi.org/10.1787/218525261154

Barber, M., & Mourshed, M. (2007). How the World’s Best School Systems Come Out on Top. In M. Company (Ed.). London: McKinsey Company.

Bennett, S., Maton, K., & Kervin, L. (2008). The digital natives debate: A critical review of the evidence. British Journal of Educational Technology, 39(4), 773-964. doi: http://dx.doi.org/10.1111/j.1467-8535.2007.00793.x

Berry, M. (2013) Computing in the national curriculum. A guide for primary teachers. Bedford: Computing at School.

Brun, M., & Hinostroza, J. E. (2011). Research on ICT integration for enhancing quality in teacher education: Nationwide policy or global challenge? In E. Eisenschmidt, & E. Löfström (Eds.), Developing quality cultures in teacher education: Expanding horizons in relation to quality assurance (pp. 99-118). Tallinn: OÜ Vali Press.

Chai, C. S., Ling Koh, J. H., Tsai, C.-C., & Lee Wee Tan, L. (2011). Modeling primary school pre-service teachers’ Technological Pedagogical Content Knowledge (TPACK) for meaningful learning with information and communication technology (ICT). Computers & Education, 57(1), 1184-1193. doi:http://dx.doi.org/10.1016/j.compedu.2011.01.007

Claro, M., Preiss, D. D., San Martín, E., Jara, I., Hinostroza, J. E., Valenzuela, S., & Nussbaum, M. (2012). Assessment of 21st century ICT skills in Chile: Test design and results from high school level students. Computers & Education, 59(3), 1042-1053. doi:http://dx.doi.org/10.1016/j.compedu.2012.04.004

Darling-Hammond, L., & Bransford, J. (Eds.). (2005). Preparing Teachers for a Changing World: What Teachers Should Learn and Be Able to Do. San Francisco, CA: Jossey-Bass.

ISTE. (2014). ISTE Standards for Students. Retrieved from https://www.iste.org/standards/standards-for-students

Mishra, P., & Koehler, M. (2009). What Is Technological Pedagogical Content Knowledge? Contemporary Issues in Technology and Teacher Education, 9(1), 60-70.

Morin, E. (2001). Los siete saberes del futuro. Madrid: Santillana.

Rizza, C. (2011). ICT and Initial Teacher Education. National Policies. OECD Directorate for Education, Working Paper No. 61.

Partnership for 21st Century Skills. (2014). Framework for 21st Century Learning. Retrieved from http://www.p21.org/our-work/p21-framework

Pedró, F. (2006). The New Millenium Learners: Challenging our Views on ICT and Learning. OECD-CERI, pp. 1-17. Retrieved from www.oecd.org/dataoecd/1/1/38358359.pdf

Pedró, F. (2011). Tecnología en la escuela: Lo que funciona y porqué. Madrid: Fundación Santillana.

Perrenoud, P. (2004). Diez nuevas competencias para enseñar. Barcelona: Graó.

Prensky, M. (2009). Digital Wisdom (H. Sapiens Digital). Moving beyond Natives and Immigrants. Innovate, 5(3). Retrieved from http://www.marcprensky.com/writing/default.asp

Sánchez, J., Salinas, A., & Harris, J. (2011). Education with ICT in South Korea and Chile. International Journal of Educational Development, 31(2), 126-148. doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.ijedudev.2010.03.003

Sánchez, J., Salinas, A., Contreras, D., & Meyer, E. (2011). Does the New Digital Generation of Learners Exist? A Qualitative Study. British Journal of Educational Technology, 42(4), 543-556. doi: http://dx.doi.org/10.1111/j.1467-8535.2010.01069.x

Schmidt, D. A., Baran, E., Thompson, A. D., Mishra, P., Koehler, M. J., & Shin, T. S. (2009). Technological Pedagogical Content Knowledge (TPACK): The Development and Validation of an Assessment Instrument for Preservice Teachers. Journal of Research on Technology in Education, 42(2), 123-149. doi: http://dx.doi.org/10.1080/15391523.2009.10782544

Silva, J., & Salinas, J. (2014). Innovando con TIC en la formación inicial docente: aspectos teóricos y casos concretos. Santiago: Enlaces.

Twining, P., Raffaghelli, J., Albion, P., & Knezek, D. (2013). Moving education into the digital age: the contribution of teachers’ professional development. Journal of Computer Assisted Learning, 29(5), 426-437. doi: http://dx.doi.org/10.1111/jcal.12031

UIS. (2012). ICT In Education in Latin America and the Caribbean: A regional analysis of ICT integration and e-readiness. Montreal, Canada: UNESCO Institute for Statistics.

UNESCO. (2011). Normas sobre competencias TIC para docentes. Retrieved from http://www.oei.es/tic/normas-tic-modulos-competencias.pdf

Wu, Y. T. (2013). Research trends in technological pedagogical content knowledge (TPACK) research: A review of empirical studies published in selected journals from 2002 to 2011. British Journal of Educational Technology, 44(3), 73-76. doi: http://dx.doi.org/10.1111/j.1467-8535.2012.01349.x

Yun-Jo, A. (2012). Creating Technology-Enhanced, Learner-Centered Classrooms: K-12 Teachers’ Beliefs, Perceptions, Barriers, and Support Needs. Journal of Digital Learning in Teacher Education, 28(2), 54-62.

Zhao, Y., Pugh, K., Sheldon, S., & Byers, J. (2002). Conditions for Classroom Technology Integration. Teachers College Record, 104(3), 482-515. doi: http://dx.doi.org/10.1111/1467-9620.00170




DOI: http://dx.doi.org/10.7238/rusc.v12i2.2458

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Universitat Oberta de Catalunya. eLearn Center 

RUSC. Universities and Knowledge Society Journal és una publicació electrònica editada per la Universitat Oberta de Catalunya (Barcelona).

Creative Commons
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.