Twitter com a recurs per a avaluar el procés d'ensenyament universitari

Jonatan García Suárez, Carmen Trigueros Cervantes, Enrique Rivera García

Resum


La gran difusió de les xarxes socials entre els estudiants universitaris és un excel·lent potencial per a la seva utilització amb una finalitat acadèmica. La universitat té en el seu alumnat una important font d'informació per a la qualitat dels seus serveis i en les xarxes socials, una potent eina d'avaluació. El propòsit de l'estudi se centra a analitzar una experiència basada en la utilització de Twitter en l'avaluació diària del procés d'ensenyament i la seva repercussió en l'alumnat. L'experiència va comptar amb la participació d'un total de 145 estudiants que, voluntàriament, i anònimament si així ho desitjaven, van avaluar cadascuna de les classes rebudes a través de l'emissió de tuits. La percepció de l'alumnat sobre la utilitat de Twitter per a l'avaluació del procés es va fer a través d'un qüestionari de preguntes obertes. Les principals troballes de la investigació van indicar una alta satisfacció amb el procés seguit en l'assignatura. Més discretament es valora positivament la incorporació i l'ús de Twitter per al fi acadèmic. Es conclou que Twitter pot ser una eina adequada per a l'estudiant en l'avaluació del procés d'ensenyament i amb àmplies facultats per a la seva incorporació en l'àmbit universitari.

Paraules clau


xarxes socials; avaluació; estudiants; universitat; docència; Twitter

Referències


Arana, P.; Cabezudo, S.; Morais, A. & Peñalba, M. (2012). Twitter en la Universidad. Libro de Actas del VII Congreso Internacional de Docencia Universitaria e Innovación: La Universidad, una institución de la sociedad, Julio, 4-6. Barcelona: Universidad Pompeu Fabra.

Bernal, A., Cascales, A., Clemente, Á., Izquierdo, T. (2012). El uso de twitter como herramienta de formación del profesorado en la Facultad de Educación de la Universidad de Murcia. Miralles, P. & Mirete, A. (Eds.). Congreso Nacional de Investigación e Innovación en Educación Infantil y Primaria, Murcia: Ediciones de la Universidad de Murcia, 203-211.

Calabuig, S. & Donaire, J. A. (2012). El debate y la síntesis de aportaciones colaborativas en la educación superior con el Twitter como protagonista. De Alba, N.; García Pérez, F. & Santisteban, A. (2012). Educar para la participación ciudadana en la enseñanza de las Ciencias Sociales, 2, 527-535.

Carle, A. C. (2009). Evaluating college students’ evaluations of a professor’s teaching effectiveness across time and instruction mode (online vs. face-to-face) using a multilevel growth modeling approach. Computers & Education, 53(2), 429-435. (DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.compedu.2009.03.001)

Creswell, J. W., & Plano-Clark, V. L. (2007): Designing and conducting mixed methods research. Thousand Oaks, CA: Sage Publications

Cuñat, R. (2007). Aplicación de la teoría fundamentada (grounded theory) al estudio del proceso de creación de empresas. Decisiones basadas en el conocimiento y en el papel social de la empresa. XX Congreso Anual de AEDEM. Palma de Mallorca: AEDEM, 2, 44.

Dickey, D., & Pearson, C. (2005). Recency effect in college student course evaluations. Practical Assessment, Research and Evaluation, 10 (6) (http://pareonline.net/pdf/v10n6.pdf) (04-09-2013).

Espuny, C.; González, J.; Lleixá, M. & Gisbert, M. (2011). Actitudes y expectativas del uso educativo de las redes sociales en los alumnos universitarios. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC), 8 (1), 171-185. (http://rusc.uoc.edu/ojs/index.php/rusc/article/view/v8n1-espuny-gonzalez-lleixa-gisbert/v8n1-espuny-gonzalez-lleixa-gisbert) (29-06-2013).

García, F., Portillo, J., Romo, J., & Benito, M. (2007). Nativos digitales y modelos de aprendizaje. Actas IV Simposio Pluridisciplinar sobre diseño, evaluación y desarrollo de contenidos educativos reutilizables. Bilbao: SPDECE. (http://spdece07.ehu.es/actas/Garcia.pdf) (23-06-2013).

García Sans, A. (2009). Las redes sociales como herramientas para el aprendizaje colaborativo: Una experiencia con Facebook. Re-Presentaciones: Periodismo, Comunicación y Sociedad, (5), 49-59.

Glaser, B. G. y STRAUSS, A. (1967). The discovery of grounded theory. Strategies for qualitative research. Chicago: Aldine Publishing Company.

Griffin, B. W. (2004). Grading leniency, grade discrepancy, and student ratings of instruction. Contemporary Educational Psychology, 29 (4), 410-425. (DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.cedpsych.2003.11.001)

Guzmán, A. P.; del Moral, M. E. & González Ladrón, F. (2012). Usos de Twitter en las universidades iberoamericanas. RELATEC: Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa, 11(1), 27-39. (http://campusvirtual.unex.es/revistas/index.php?journal=relatec&page=article&op=view&path%5B%5D=845&path%5B%5D=635) (02-09-2013).

Junco, R.; Heiberger, G. & Loken, E. (2011). The effect of Twitter on college student engagement and grades. Journal of Computer Assisted Learning, 27, 119-132. (DOI: http://dx.doi.org/10.1111/j.1365-2729.2010.00387.x).

Kassens-Noor, E. (2012). Twitter as a teaching practice to enhance active and informal learning in higher education: The case of sustainable tweets. Active Learning in Higher Education, 13 (9), pp. 9-21. (DOI: http://dx.doi.org/10.1177/1469787411429190).

Kirschner, P. A., & Karpinski, A. C. (2010). Facebook® and academic performance. Computers in Human Behavior, 26(6), 1237-1245.

Lowe, B., & Laffey, D. (2011). Is Twitter for the Birds? Using Twitter to Enhance Student Learning in a Marketing Course. Journal Of Marketing Education, 33 (2), 183-192. (DOI: http://dx.doi.org/10.1177/0273475311410851)

López Pastor, V.M. (2012). Evaluación formativa y compartida en la universidad. Clarificación de conceptos y propuestas de intervención desde la Red Interuniversitaria de Evaluación Formativa. Psychology, Society & Education, Vol. 4, (1), pp. 117-130. (http://www.psye.org/articulos/vista%20Lopez%20Pastor.pdf) (11/01/2014)

Miller, A. (1998). Por tu propio bien. Raíces de la violencia en la educación del niño. Barcelona: Tusquets

Moguel, S.; Alonzo, D. & Gasca, J. (2012). Metodología para el uso de twitter como plataforma para la metacognición y otras competencias. Revista Iberoamericana para la Investigación y el Desarrollo Educativo, 8, 1-15. (http://www.ride.org.mx/pdf/tec_emergente_en_educacion/09_tec_emergente_en_educacion.pdf) (06-07-2013)

Palomares, D., García, A., & Castro, E. (2008). Evaluación de las instituciones de educación superior: revisión bibliográfica de sistema de indicadores. Revista Española de Documentación Científica, 31 (2), 205-229. (DOI: http://dx.doi.org/10.3989/redc.2008.v31.i2.425).

Remedios, R., & Lieberman, D. A. (2008). I liked your course because you taught me well: The influence of grades, workload, expectations and goals on students' evaluations of teaching. British Educational Research Journal, 34(1), 91-115. (DOI: http://dx.doi.org/10.1080/01411920701492043).

Rinaldo, S. B., Tapp, S., & Laverie, D. A. (2011). Learning by Tweeting Using Twitter as a Pedagogical Tool. Journal of Marketing Education, 33 (2), 193-203. (DOI: http://dx.doi.org/10.1177/0273475311410852).

Stieger, S. & Burger, C. (2010). Let's go formative: Continuous Student Ratings with Web 2.0 Application Twitter. Cyberpsychology, Behavior & Social Networking, 13 (2), 163-167. (DOI: http://dx.doi.org/10.1089/cyber.2009.0128).

Strauss, A. & Corbin, J. (2002): Bases de la investigación cualitativa. Técnicas y procedimientos para desarrollar la teoría fundamentada. Colombia: Universidad de Antioquia.

Toro, G. (2010). Usos de Twitter en la Educación Superior. Serie Bibliotecología y Gestión de Información, (53), 1-30. (http://eprints.rclis.org/14190/1/Serie_N%C2%BA_53-_Enero_2010_Uso_de_Twitter_en_la_Educaci%C3%B3n_Superior.pdf) (02-09-2013).

Wakefield, J.; Warren, S. & Alsobrook, M. (2011). Learning and Teaching as Comunicative Actions: A Mixed-Methods Twitter Study. Knowledge Management & E-Learning: An International Journal, 3 (4), 563-584. (http://www.kmel-journal.org/ojs/index.php/online-publication/article/viewFile/145/115) (02-09-2013).

Welch, B. & Bonnan-White, J. (2012). Twittering to increase student engagement in the university classroom. Knowledge Management & E-Learning: An International Journal, 4 (3), 325-345. (http://www.kmel-journal.org/ojs/index.php/online-publication/article/viewFile/201/153) (02-09-2013).




DOI: http://dx.doi.org/10.7238/rusc.v12i3.2092

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Universitat Oberta de Catalunya. eLearn Center 

RUSC. Universities and Knowledge Society Journal és una publicació electrònica editada per la Universitat Oberta de Catalunya (Barcelona).

Creative Commons
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.