Educació en línia: plataformes educatives i el dilema de l’obertura

Enrique Dans

Resum


Tradicionalment, les institucions que ofereixen educació a través de la Xarxa han tendit a usar plataformes educatives (learning management systems, o LMS) que ofereixen a l'alumne una gamma de serveis -com ara repositoris de documentació, fòrums, correu, etc.- en un entorn tancat, accessible mitjançant un nom d'usuari i una contrasenya, i amb un funcionament uniforme. Encara que els diferents estudis mostren un mercat clarament inclinat a l'ús d'aquest tipus de plataformes, amb un líder clar centrat en una estratègia de creixement per adquisicions i un competidor basat en un desenvolupament de codi obert, es podria esperar que l'escenari del futur tendís a una situació d'isomorfisme amb l'entorn normatiu, en què predominen cada vegada més eines de tipus obert caracteritzades per una total independència de funcions i integrades de manera laxa. Aquest article especula sobre aquesta possible evolució i avança algunes de les possibles conseqüències per a alumnes, professors i institucions.

Paraules clau


educació en línia, plataformes, LMS, Web 2.0, obertura

Text complet:

PDF (Español)


DOI: http://dx.doi.org/10.7238/rusc.v6i1.26

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Universitat Oberta de Catalunya. eLearn Center 

RUSC. Universities and Knowledge Society Journal és una publicació electrònica editada per la Universitat Oberta de Catalunya (Barcelona).

Creative Commons
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.