Tecnologies d'informació i comunicació en institucions de postgraus de salut: evidències i estereotips

Resum

Objectiu

L'escenari contemporani de la salut pública exigeix innovacions en els programes de postgrau de salut. L'èmfasi en la formació continuada, l'actuació en xarxa i els vincles més flexibles entre la docència i els serveis desafien les institucions d'educació. Es reformulen els mètodes d'ensenyament i es revisa l'estructura curricular. D'altra banda, sobren testimonis de la capacitat de les tecnologies d'informació i comunicació per a produir innovació i col·laboració. Aquest estudi presenta l'aplicació pilot d'un instrument en adaptació, que permet avaluar els usos quotidians d'aquestes tecnologies en la docència de postgraus de salut.

Mètodes

A través de la Xarxa es va passar una enquesta a 350 de docents d'un centre de postgrau a Barcelona (Espanya). En l'escala de Likert, es van avaluar les necessitats, les creences i la comoditat amb les tecnologies. També se'n van investigar els usos i la participació en xarxes.

Resultats

La taxa de resposta va ser del 25% (89), el temps mitjà per a emplenar va ser de 10 minuts. L'ús de les tecnologies es va revelar instrumental, amb poc èmfasi en recursos associats a la innovació i a les xarxes.

Conclusions

Els resultats són discutits sota dues perspectives. En primer lloc, respecte al procés de validació de l'instrument, i en segon, es discuteix de forma preliminar l'aparent dissonància entre les dades aportades i la forta aposta pel potencial de les tecnologies d'informació i comunicació.