Envieu aquest article per correu electrònic 
Amaga
Mostra-ho tot
Cooperació per a l’enfortiment: coneixement compartit en la cerca de la millora de l’ensenyament
Resum
Es presenta l’avaluació del projecte de cooperació institucional «Universitat i societat del coneixement. Enfortiment institucional en àrees dedicades a l’ensenyament universitari amb noves tecnologies» (FEUNT), finançat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i desenvolupat entre la Universitat de Santiago de Compostel·la (Espanya) i la Universitat Nacional de Córdoba (Argentina). El projecte, de quatre anys de durada, ha tingut per objectiu principal la inclusió de tecnologies en la institució posant l’accent en la millora de l’ensenyament i en les seves condicions institucionals. Amb una combinació d’estratègies top-down, bottom-up i middle-out (Cummings et al., 2005), el projecte ha articulat cinc programes (recerca, formació del professorat, millora tecnològica, producció de materials per a la docència i difusió i coneixement obert) que van interrelacionar la formació del professorat amb la recerca en el camp de la tecnologia educativa i la inversió tecnològica. Tenint en compte les necessitats, es va invertir en tecnologies centrals i perifèriques (Salmon, 2005) que van permetre el desenvolupament de les activitats i se’n van proposar d’altres que van mostrar l’horitzó de noves possibilitats. El treball elaborat va aspirar a mobilitzar la cultura institucional amb l’objectiu de generar canvis en les pràctiques d’ensenyament (Hargreaves, 2003). La formació de professors s’ha desenvolupat amb tallers que han tingut com a focus la producció de materials per a l’ensenyament com un artefacte que va possibilitar al professorat participant la reflexió sobre la presa de decisions a l’hora d’encarar els processos d’ensenyament intervinguts amb tecnologia (Cochran-Smith i Lytle, 2001). Els resultats de l’avaluació mostren l’èxit d’una proposta basada en l’enfortiment d’un grup de treball (Àrea de Tecnologia Educativa) que dóna suport al professorat. També mostra alguns punts febles, sobretot pel que fa a la sostenibilitat del projecte.
Paraules clau
Referències
BATES, A. W. (2001). Cómo gestionar el cambio tecnológico. Estrategias para los responsables de centros universitarios. Barcelona: Gedisa. 288 pages.
COCHRAN-SMITH, M.; LYTLE, S. L. (2001). “Beyond Certainty: Taking an inquiry stance on practice”. In: A. LIEBERMAN, L. MILLER (eds). Teachers Caught in the Action: Professional Development That Matters. New York: Teacher College Columbia University. Pages 45-59.
CUBAN, L. (2001). Oversold & Underused. USA: Harvard University Press. 256 pages.
CUMMINGS, R. et al. (2005). “Middle-Out Approaches to Reform of University Teaching and Learning: Champions Striding between the Top-Down and Bottom-Up Approaches”. The International Review of Research in Open and Distance Learning. Vol. 6, No 1, pages 1-18.
CZERNIEWICZ, L.; BROWN, C. (2009). “A study of the relationship between institutional policy, organizational culture and e-learning use in four South African universities”. Computers & Education. Vol. 53, No 1, pages 121-131.
DE SOUSA, B. (2012). “La universidad en el siglo XXI. Para una reforma democrática y emancipadora de la universidad”. In: F. RAMÍREZ (coord.). Transformar la Universidad para transformar la sociedad. Quito: Secretaría Nacional de Educación Superior, Ciencia, Tecnología e Innovación. Pages 139-194.
DUART, J. M.; GIL, M.; PUJOL, M.; CASTAÑO, J. (2008). La universidad en la sociedad red. Usos de internet en educación superior. Barcelona: Ariel. 354 pages.
DUART, J. M.; LUPIÁÑEZ, F. (2005). “E-strategias en la introducción y uso de las TIC en la universidad”. In: J. M. DUART, F. LUPIÁÑEZ (coords). Las TIC en la universidad: estrategia y transformación institucional [online monograph]. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal. Vol. 2, No 1, pages 5-32. UOC. [Accessed: 15 October 2012].
EDELSTEIN, G. et al. (2009). “El caso de la Universidad Nacional de Córdoba”. In: A. GEWERC (coord.). Paradojas y dilemas de la Universidad en la sociedad del conocimiento. Barcelona: Davinci. Pages 134-151.
GEWERC, A. (2007a). “Sobre brechas digitales y puentes. Apuntes para analizar las políticas de inclusión digital”. In: X. M. CID FERNÁNDEZ, X. RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ (coords). A fenda dixital. Santiago de Compostela: Tórculo. Pages 135-142.
GEWERC, A. (coord.) (2007b). Modelos de enseñanza y aprendizaje presentes en los usos de plataformas de e-learning en universidades españolas y propuestas de desarrollo [research report]. MEC. [Accessed: 21 December 2012].
GEWERC, A. (coord.) (2009). Paradojas y dilemas de las universidades iberoamericanas ante la sociedad del conocimiento. Barcelona: Davinci. 221 pages.
GEWERC, A. (coord.) (2010). El lugar de las TIC en la enseñanza universitaria: estudio de casos en Iberoamérica. Malaga: Ediciones Aljibe. 258 pages.
GLASER, B. G. (2002). “Constructivist Grounded Theory?” [online periodical]. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, Vol. 3, No 3. [Accessed: 9 April 2012].
GUNI (GLOBAL UNIVERSITY NETWORK FOR INNOVATION) (2008). La educación superior en el mundo: nuevos retos y roles emergentes para el desarrollo humano y social. Informe anual de Global University Network for Innovation. Madrid: Mundi Prensa.
HANNA, D. E. (2003). “Organizational Models in Higher Education, Past and Future”. In: M. MOORE, W. G. ANDERSON (eds). The Handbook of Distance Education. New York: Ehrlbaum Publishers. Pages 67-78.
HARGREAVES, A. (2003). Teaching in the knowledge society. Education in the age of the insecurity. New York: Teacher College Press. Columbia University. 230 pages.
LAW, N.; PELGRUM, W. J.; PLOMP, T. (2008). Pedagogy and ICT use in schools around the world. Findings from the IEA SITES 2006 Study. United Kingdom: Springer & Comparative Education Research Centre. The University of Hong Kong. 296 pages.
LINCOLN, Y. S.; GUBA, E. G. (1986). “Research, evaluation and policy analysis: heuristics and disciplined inquiry”. Policy Studies Review. Vol. 5, No 3, pages 546-565.
MCNAUGHT, C. et al. (2000). Developing a framework for a useable and useful inventory of computer-facilitated learning and support materials in Australian universities. [Evaluations and Investigations Program]. Canberra: DETYA. [Accessed: 9 September 2010].
MONTERO, L. (ed.) (2007). O valor do envoltorio. Un estudo da influencia das TIC nos centros educativos. Vigo: Edicións Xerais. 462 pages.
MUMTAZ, S. (2000). “Factors affecting teachers’ use of information and communication technology: a review of the literature”. Journal of Information Technology for Teacher Education. Vol. 9, No 3, pages 319-341.
SALINAS, J. (2008). Modelos didácticos en los campus virtuales universitarios: Patrones metodológicos generados por los profesores en procesos de enseñanza-aprendizaje en entornos virtuales [research report]. MEC. [Accessed: 21 December 2012].
SALMON, G. (2005). “Flying not flapping: a strategic framework for e-learning and pedagogical innovation in higher education institutions”. ALT-J. Vol. 13, No 3, pages 201-218.
SELWYN, N. (2010). “Degrees of digital division: reconsidering digital inequalities and contemporary higher education”. In: Redefining the Digital Divide in Higher Education [online monograph]. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal. Vol. 7, No 1, pages 28-37. UOC. [Accessed: 20 October 2012].
SHOHAM, S.; PERRY, M. (2009). “Knowledge management as a mechanism for technological and organizational change management in Israeli universities”. High Education. Vol. 57, No 2, pages 227-246.
SOMEKH, B. (2008). “Factors affecting teachers’ pedagogical adoption of ICT”. In: J. VOOGT, G. KNEZEK (eds). International Handbook of Information, Technology in Primary and Secondary Education. New York: Springer. Pages 449-460.
DOI: http://dx.doi.org/10.7238/rusc.v10i2.1737
Enllaços refback
- No hi ha cap enllaç refback.
RUSC. Universities and Knowledge Society Journal és una publicació electrònica editada per la Universitat Oberta de Catalunya (Barcelona).
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.