Envieu aquest article per correu electrònic 
Amaga
Mostra-ho tot
Reptes i perspectives en el moviment educatiu obert d’educació a distància: estudi diagnòstic en un projecte SINED
Resum
L’objectiu d’aquest article és presentar una anàlisi de reptes i perspectives mitjançant un projecte ajudat pel Sistema Nacional d’Educació a Distància (SINED) i que té els antecedents en un cas d’èxit de la Comunitat Llatinoamericana Oberta Regional de Recerca Social i Educativa (CLARISE). El projecte CLARISE per a l’educació a distància (2012-2013) vol generar coneixement entorn de models d’ensenyament concordes amb les necessitats de la modalitat a distància i l’enfocament de formació de competències, per mitjà de les activitats d’una xarxa, en tres etapes (diagnòstic, formació, implantació). Aquest article s’enfoca en la primera etapa, en què es presenta un estudi explorador-descriptiu, amb un diagnòstic de quaranta participants de nou institucions mexicanes, que va indagar en quatre dominis: dades d’identificació, moviment educatiu obert, competències en educació a distància i innovació i xarxes; tot per a projectar les accions que s’han de fer com a grup de recerca en l’àmbit de l’educació a distància. Els reptes s’albiren en tres nivells: (a) polítiques institucionals per a l’accés obert, (b) gestió i comunicació del coneixement i (c) cultura de col·laboració. Les perspectives s’obren amb: (a) formació de facilitadors per al desenvolupament de competències, (b) models innovadors amb sistemes d’accés obert i (c) mobilització mitjançant xarxes i innovació.
Paraules clau
Referències
AGUADO-LÓPEZ, E.; ROGEL-SALAZAR, R.; BECERRIL-GARCÍA, A. [et al.] (2009). “Presencia de universidades en la red: la brecha digital entre Estados Unidos y el resto del mundo” [online article]. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal. Vol. 6, No 1. UOC. [Accessed: 12 December 2012].
ANUIES (2001). Plan Maestro de Educación Superior Abierta y a Distancia. Líneas estratégicas para su desarrollo. Mexico: ANUIES
AMIEL, T. (2013). “Identifying barriers to the remix of translated open educational resources”. International Review of Research in Open and Distance Learning. Vol. 14, No 1, pages 126-144.
ATKINS, D.; BROWN, J. S.; HAMMOND, A. (2007). A Review of the Open Educational Resources (OER) Movement: Achievements, Challenges, and new opportunities (Report for the William and Flora Hewlett Foundation). [Accessed: 12 October 2012].
BAAREN, J. van der; VRIED, F. de (2010). “How to Foster Sharing of Educational Resources?”. Open Ed 2010 Proceedings. Barcelona: UOC, OU, BYU. [Accessed: 12 November 2012].
BURGOS, J. V.; RAMÍREZ, M. S. (2011). “Movilización de recursos educativos abiertos: enriqueciendo la práctica educativa”. Revista Digital La Educación. No 146. [Accessed: 12 September 2012].
CABERO, J. (2008). “La investigación en la educación a distancia en los nuevos entornos de comunicación telemáticos”. Revista Internacional de Ciencias Sociales y Humanidades, SOCIOTAM. Vol. XVIII, No 2, pages 13-34.
D’ANTONI, S. (2007). “Open Educational Resources and Open Content for Higher Education”. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal. Vol. 4, No 1. [Accessed: 10 December 2012].
D’ANTONI, S. (2009). “Open Educational Resources: reviewing initiatives and issues”. Open Learning. Vol. 24, No 1, pages 3-10
DAVIS, H.; CARR, L.; HEY, J. [et al.] (2010). “Bootstrapping a culture of sharing to facilitate Open Educational Resources”. IEEE Transactions On Learning Technologies. Vol. 3, No 2, pages 96-109.
DAVIS, V. (2010). “Questioning the Future of the Open Student”. Educause Review. Vol. 45, No 4, pages 22-28.
FACUNDO, Á. (2002). Educación virtual en América Latina y el Caribe: características y tendencias. Bogotá: UNESCO-IESALC.
GLASSERMAN, L. D. (2012). “Documentación de experiencias de una práctica educativa abierta (pea) en un curso de educación superior”. Revista Electrónica Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación (REICE). Vol. 10, No 2. [Accessed: 12 September 2012].
GUOHON, G.; NING, L.; WENXIAN, X. [et al.] (2012). “The Study on the Development of Internet-based Distance Education and Problems”. Energy Procedia. Vol. 17-B, pages 1362-1368.
GURELL, S.; KUO, Y.-C.; WALKER, A. (2010). “The pedagogical enhancement of open education: An examination of problem-based learning”. International Review of Research in Open and Distance Learning. Vol. 11, No 3, pages 95-105
GUTHRIE, K. L.; MCCRACKEN, H. (2010). “Making a difference online: Facilitating service-learning through distance education”. The Internet and Higher Education. Vol. 13, No 3, pages 153-157.
LANE, A.; MCANDREW, P. (2012). “Are open educational resources systematic or systemic change agents for teaching practice?”. British Journal of Educational Technology. Vol. 41, No 6, pages 952-962.
NAPPA, N. R.; PANDIELLA, S. B. (2012). “Estudio y aplicación de objetos de aprendizaje a través del uso de recursos educativos abiertos”. Edutec, Revista Electrónica de Tecnología Educativa. No 39. [Accessed: 12 October 2012].
MEDINA-RIVILLA, A.; DOMÍNGUEZ-GARRIDO, M. C.; SÁNCHEZ-ROMERO, C. (2008). “Formación de las competencias de los discentes mediante un diseño integrado de medios”. Eccos Revista Científica. Vol. 10, No 2, pages 327-357. [Accessed: 8 December 2012].
MINGUILLÓN, J. (2010). “When the mummy is digital: Preservation and dissemination”. Open Ed 2010 Proceedings. Barcelona: UOC, OU, BYU. [Accessed: 12 December 2012].
OECD (2007). Giving Knowledge for Free. The Emergence of Open Educational Resources. Paris: OECD Publishing.
OCHOA, X.; DUVAL, E. (2009). “Quantitative analysis of Learning Object Repositories”. IEEE Transactions On Learning Technologies. Vol. 2, No 3, pages 226-238.
OPEN EDUCATIONAL QUALITY INITIATIVE (OPAL) (2011). Beyond OER. Shifting Focus to Open Educational Practices. OPAL Report 2011. OPAL. [Accessed: 12 October 2012].
PERRENOUD, P. (2004). Diez nuevas competencias para enseñar. Barcelona: Grao.
PERÉ, N. (2011). “Cultura de colaboración: ¿qué implica compartir y utilizar recursos educativos abiertos?” In: Jornadas de intercambio docentes 2.0. Proyecto Sembrando experiencias de la ANEP. [Accessed: 5 December 2012].
RAMÍREZ, M. S.; BURGOS, J. V. (coords) (2011). “Towards a Culture of Openness in Education in Latin America”. eLearning Papers. No 23, 1-3. [Accessed: 15 December 2012].
RAMÍREZ, M. S. (2012a). “Academic networks and knowledge construction”. Revista Española de Pedagogía. Vol. 70, No 251, pages 27-44.
RAMÍREZ, M. S. (2012b). Preface. In: M. S. Ramírez and J. V. Burgos (coords.). Movimiento educativo abierto: acceso, colaboración y movilización de recursos educativos abiertos [eBook] [5-9]. Mexico: Lulú editorial digital. [Accessed: 10 October 2012].
RAMÍREZ, M. S.; BURGOS, J. V. (coords) (2012). Movimiento educativo abierto: acceso, colaboración y movilización de recursos educativos abiertos [eBook]. Mexico: Lulú editorial digital. [Accessed: 10 October 2012].
SALAZAR-RODRÍGUEZ, A. L.; RODRÍGUEZ-GÓMEZ, J.; CAMPOS-MADRIGAL, S. (2012). “Recursos educativos abiertos y estrategias de búsqueda e implementación en un ambiente de aprendizaje universitario”. Edutec-e: Revista Electrónica de Tecnología Educativa. No 41. [Accessed: 10 October 2012].
SUGUMAR, R. (2009). Competency mapping of teachers in tertiary education. Retrieved from ProQuest. ED 506207.
TOBÓN, S. (2006). Formación basada en competencias. Pensamiento complejo, diseño curricular y didáctica. Bogotá: ECOE.
TUNING AMÉRICA LATINA (2008). Reflexiones y perspectivas de la educación superior en América Latina. Informe final / proyecto Tuning-América Latina-2004-2007. [Accessed: 11 November 2012].
TUOMI, I. (2013). “Open Educational Resources and the Transformation of Education”. European Journal of Education. Vol. 48, No 1, pages 58-78.
UNESCO (2002-2012). 2012 Paris OER Declaration. [Accessed: 12 December 2012].
WAISMAN, E. R.; OLIVARES, M. M. (2011). “Los desafíos de la inclusión digital en la formación de profesores”. In: Primeras Jornadas sobre Investigación y Experiencias en Educación y Tecnología en la Universidad Nacional de San Juan. La interacción en la construcción de la presencia cognitiva. Argentina.
ZABALZA, M. (2003). Competencias docentes del profesorado universitario. Madrid: Narcea.
DOI: http://dx.doi.org/10.7238/rusc.v10i2.1719
Enllaços refback
- No hi ha cap enllaç refback.
RUSC. Universities and Knowledge Society Journal és una publicació electrònica editada per la Universitat Oberta de Catalunya (Barcelona).
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.