L'aprenentatge electrònic com a eina política regional: principis d'una anàlisi de costos-beneficis

Resum

Un projecte de llei presentat pel govern suec l'any 2001 declarava que l'educació superior hauria de tenir com a objectiu una captació més àmplia d'alumnes. L'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és una de les maneres d'arribar a nous grups d'alumnes, com per exemple el alumnes que no es poden moure a causa de la seva situació social o discapacitat física. Alhora, diverses regions de Suècia han de lluitar contra una migració neta negativa que, en gran part, és deguda a les condicions del mercat laboral i al fet que els joves marxen per tal de poder rebre educació superior. Aquestes regions pateixen una manca de capital humà en algunes àrees de competències. D'acord amb els objectius de la llei del govern, els governs nacional i locals aborden aquesta situació integrant l'educació superior i la política regional; és a dir, portant l'educació superior fins als habitants en un intent per arribar a aquells grups que tenen uns vincles molt forts amb la regió amb l'esperança que aquests es quedin a la regió una vegada llicenciats. El cost de l'educació superior és alt, i són els governs locals els que han d'assumir el cost afegit de fer arribar l'educació fins als habitants. Per tal de minimitzar aquests costos, els programes i els cursos es donen mitjançant l'ús de les TIC. El percentatge d'aprenentatge basat en la xarxa (aprenentatge electrònic) varia segons els programes i els cursos, i pot anar des d'un 100 per cent fins a l'aprenentatge mixt. A l'hora de decidir si s'inverteix o no en l'educació superior basada en la xarxa, cal tenir en compte com a mínim tres qüestions bàsiques: s'arriba a nous grups destí? L'educació basada en la xarxa té la mateixa qualitat, o més alta, que l'alternativa de l'educació presencial? La inversió està motivada des d'una perspectiva de prosperitat? L'objectiu d'aquest article és analitzar l'aprenentatge electrònic com a eina política regional i presentar els principis d'una anàlisi dels costos i beneficis socials relatius a l'educació superior basada en la xarxa. A més, també s'aporten les proves empíriques d'un estudi pràctic de Suècia.