RUSC Eines de lectura

Els programes de grau conjunt, doble i consecutiu han experimentat un extraordinari creixement en els últims cinc anys, tant pel que fa al nombre com a la tipologia, la qual cosa demostra clarament que tenen un paper en l'actual panorama de l'ensenyament superior. Una gran part del món acadèmic i els responsables del disseny de polítiques acullen amb satisfacció els programes de grau doble i de grau conjunt com a ampliacions naturals dels programes d'intercanvi i mobilitat. Uns altres els consideren un desenvolupament problemàtic que pot portar a un doble còmput del treball universitari i ser un primer pas en el frau acadèmic. La diversitat de models de programes, la participació de proveïdors nous (reconeguts i fraudulents) i tradicionals, la incertesa entorn de l'assegurament de la qualitat i el reconeixement de títols, i, finalment, els aspectes ètics implicats en la decisió de quines càrregues de treball universitari o quines noves competències són necessàries per a concedir els graus conjunts, dobles, múltiples o consecutius donen lloc a una gran diversitat de reaccions.

L'objectiu d'aquest article és aclarir la confusió sobre les diferències entre els programes de grau conjunt, doble i consecutiu, per a la qual cosa aportem un marc conceptual de definicions. Presentem informacions destacades  procedents d'estudis i sondejos recents, i examinem nous desenvolupaments i innovacions en l'establiment d'aquest tipus de programes en col·laboració. Finalment, revisem els factors que dificulten l'operativitat dels programes i explorem els aspectes que plantegen dubtes i conflictes i que requereixen un debat i una anàlisi més profunds.