Els recursos educatius oberts (REO) i les pràctiques educatives obertes (PEO) tenen un impacte cada vegada més gran en l’aprenentatge per a adults, ja que proporcionen educació gratuïta d’alta qualitat a un nombre creixent de persones. No obstant això, la distribució vertical descendent de cursos universitaris de molt contingut que caracteritza l’actual oferta educativa no s’adequa necessàriament a contextos com el desenvolupament professional continu (DPC). Aquest article sosté que un nou plantejament que permeti passar d’un enfocament centrat en el proveïdor a un altre que graviti entorn de la necessitat, basat en les teories de l’aprenentatge informal, podria incrementar l’impacte positiu dels REO i les PEO més enllà de la torre d’ivori en què està avui situada l’educació superior.

Per explorar aquest plantejament, ens hem centrat en els requisits d’una comunitat específica que no pertany a l’àmbit de l’educació superior –formadors del sector voluntari del Regne Unit– per dissenyar un model que pugui aplicar-se de manera àmplia a una comunitat d’aprenentatge sostenible i en línia centrada en REO i PEO. El model es basa en una enquesta recent realitzada a formadors voluntaris, que establia la seva necessitat de disposar de recursos gratuïts d’alta qualitat i el seu desig d’entaular relacions més productives amb els col·legues, i en un informe sobre comunitats en línia pertanyents o no al sector voluntari.

El model que proposem presta la mateixa atenció als recursos d’aprenentatge que a la sociabilitat del grup. Investigadors i professionals hi treballen conjuntament per adaptar i crear materials d’aprenentatge i posar en comú coneixements i experiències per mitjà de fòrums de discussió i altres activitats col·laboratives. El model planteja una dimensió explícita de millora de competències basada en la teoria de les comunitats de pràctica (CP) i un sistema de gestió de la reputació que incentiva la participació. Es tracta d’un model únic per a la creació d’una comunitat panorganitzativa totalment oberta quant a recursos i possibilitat d’afiliació. Si bé el model que es presenta en aquest article se centra bàsicament en el sector voluntari, també podria aplicar-se de manera més àmplia a altres sectors, la qual cosa permetria que les comunitats de pràctica es beneficiessin de recursos dissenyats a mida i de contribucions acadèmiques, i que les universitats participants veiessin que els seus REO s’utilitzen i reutilitzen de manera més àmplia per al DPC mitjançant l’aprenentatge informal.

pràctiques educatives obertes; aprenentatge informal; recursos educatius oberts; desenvolupament professional continu; comunitats de pràctica; gestió de la reputació