Diagnòstic de paritat a la universitat: anàlisi per mitjà d'indicadors

Resum

L'objectiu d'aquest estudi és avaluar, per mitjà d'una sèrie d'indicadors de gènere, la repercussió que les polítiques de gènere, contingudes en la normativa universitària i els plans estratègics, han tingut en la situació actual de les dones pertanyents al col·lectiu del personal docent i investigador de la universitat.

Per a això s'analitza l'evolució de la plantilla del personal docent i investigador (PDI), al llarg dels últims cinc anys, en una universitat que es pren de referent, per a després extrapolar els resultats i les conclusions obtinguts a la resta d'universitats públiques.

Els resultats indiquen que encara hi ha una presència majoritària d'homes en els principals òrgans de govern i representació de la universitat, responsables directes de la presa de decisions que s'hi fa. S'observa, així mateix, que aquesta desigualtat es manifesta significativament quan es diferencia càrrecs electes de càrrecs de lliure designació, la qual cosa ens corrobora la hipòtesi que la paritat exigida per l'actual normativa universitària és més aparent que no pas real.

Això reforça la idea de la necessitat d'establir polítiques d'igualtat i plans estratègics d'igualtat a totes les universitats públiques espanyoles, adreçats a corregir les desigualtats que encara s'hi produeixen.