El panorama educatiu de l’era digital: pràctiques comunicatives que (ens) impulsen cap endavant

Resum

En aquest article, s’identificaran alguns models i tendències emergents en la producció de coneixement. Es farà èmfasi especialment en com els individus implicats en els processos de consum i de distribució de la informació expressen diferents nivells de solidaritat i de compromís, i se suggerirà que és crucial que les persones no només coneguin aquests processos, sinó que també estiguin obertes a altres models, oportunitats i possibilitats que, donades les condicions sociotecnològiques i comunicatives actuals, encara s’han de desenvolupar. S’abordarà amb especial interès l’àmbit de l’educació, ja que s’entén que els educadors estan participant de forma compromesa en una profunda renovació pedagògica a través de projectes compartits cimentats en interaccions professionals i personals facilitades per les xarxes. Aquestes interaccions afavoreixen l’emergència de models pedagògics que permeten a professors i a alumnes convertir-se en experts al mateix temps que trenquen amb moltes convencions epistemològiques clàssiques. Aquestes pedagogies generades d’avall cap amunt no només fomenten la creativitat i la col·laboració i se sustenten en l’ús de noves eines digitals, sinó que les promouen i impulsen els interessos de l’alumnat, i per això, tenen el potencial suficient per tornar l’alegria al procés d’aprenentatge. Per acabar, s’argumentarà que els models emergents en la construcció del coneixement a través de les TIC ofereixen nous paisatges culturals i ecologies d’aprenentatge que trastoquen les inscripcions tradicionals de les identitats individuals i les afinitats racials i culturals.