Envieu aquest article per correu electrònic 
Amaga
Mostra-ho tot
Percepcions dels estudiants universitaris llatinoamericans sobre les xarxes socials i el treball en grup
Resum
En els últims temps la formació universitària ha estat força centrada en l’entorn d’internet i de les eines del web 2.0. En aquest entramat es destaquen les classificades com a programari social, essent les xarxes socials les que desperten més atenció. En l’àmbit educatiu les xarxes socials s’han anat dibuixant com un recurs d’un gran valor didàctic, atès que els estudiants que avui habiten les aules universitàries viuen immersos en aquestes xarxes. La visió constructivista de l’ensenyament, recolzada fonamentalment en el treball en grup dels estudiants, es pot alimentar amb aquesta mena de recursos, perquè potència, entre altres aspectes, la socialització, la cerca d’informació, l’assoliment d’una meta comuna, etc.; però per a això l’alumne ha de tenir actituds positives per a treballar en grup. En aquest treball, fet amb estudiants de l’Argentina, Espanya, la República Dominicana i Veneçuela, exposem els resultats obtinguts en un estudi sobre el grau de coneixement que té l’alumnat de les xarxes socials i les seves percepcions per a treballar en grup. Entre les troballes es destaca que els estudiants tenen una percepció elevada del treball en grup, juntament amb la possibilitat de treballar en línia amb companys que no són a la seva mateixa zona geogràfica.
Paraules clau
Referències
ÁLVAREZ, G. (2012). “New Technologies in the University Context: The Use of Blogs for Developing Students’ Reading and Writing Skills”. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal. Vol. 9, No 2, pages 3-17. [Accessed: 12 November 2012].
ANDERSON, T.; ANNAND, D.; WARK, N. (2005). “The Search for Learning Community in Learner-Paced Distance Education Programming or ‘Having Your Cake and Eating It, Too!’”. Australian Journal of Educational Technology. Vol. 21, No 3, pages 222-241.
ANDERSON, T.; POELLHUBER, B. (2009). Social Software in Athabasca’s Undergraduate Studies. [Accessed: 12 November 2012].
BALTACI-GOKTALAY, S.; OZDILEK, Z. (2010). “Pre-service teachers’ perceptions about web 2.0 technologies”. Procedia Social and Behavioral Sciences. Vol. 2, pages 4737-4741.
CABERO, J. (2012). “La educación a distancia hacia el e-learning 2.0: la interacción como variable de éxito”. In: M. MORENO (coord.). Veinte visiones de la educación a distancia. Guadalajara: Universidad de Guadalajara. Pages 247-261.
CALLAGHAN, N.; BOWER, M. (2012). “Learning through social networking sites – the critical role of the teacher”. Educational Media International. Vol. 49, No 1, pages 1-17.
DA MATA, L. (2012). “Comunidades virtuales y el aprendizaje estratégico de cálculo en ingeniería”. Pixel Bit, Revista de Medios y Educación. Vol. 40, pages 101-113.
DOMÍNGUEZ, D.; ÁLVAREZ, J. (2012). “Social Networks and University Spaces. Knowledge and Open Innovation in the Ibero-American Knowledge Space”. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal. Vol. 9, No 1, pages 51-64. [Accessed: 12 November 2012].
DUNN, O. (1964). “Multiple Comparisons Using Rank Sums”. Technometrics. Vol. 6, pages 241–241.
DURALL, E. et al. (2012). Perspectivas tecnológicas: educación superior en Iberoamérica 2012-2017. Austin, Texas: The New Media Consortium.
ESPUNY, C.; GONZÁLEZ, J.; LLEIXÀ, M.; GISBERT, M. (2011). “University Students’ Attitudes Towards and Expectations of the Educational Use of Social Networks”. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal. Vol. 8, No 1, pages 171-185. [Accessed: 12 November 2012].
FOGEL, J.; NEHMAD, E. (2009). “Internet social network communities: Risk taking, trust, and privacy concerns”. Computers in Human Behavior. Vol. 25, pages 153-160.
FONDEVILA, F.; CARRERA, M.; DEL OLMO, J. (2012). “Impacto de las tecnologías de la información y la comunicación en la elección de universidad: el caso de internet y las redes sociales”. Edutec-e. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. Vol. 39. [Accessed: 12 November 2012].
GARCÍA, E. et al. (2010). Informe Horizon: Edición Iberoamericana 2010. Austin, Texas: The New Media Consortium.
GIBBONS, J.; CHAKRABORTI, S. (2003). Nonparametric Statistical Inference. Madrid: Marcel Dekker.
GROS, B.; GARCÍA, I.; LARA, P. (2009). “El desarrollo de herramientas de apoyo para el trabajo colaborativo en entornos virtuales de aprendizaje”. RIED. Vol. 12, No 2, pages 115-138. [Accessed: 12 November 2012].
LLORENS, F.; CAPDEFERRO, N. (2011). “Facebook’s Potential for Collaborative e-Learning”. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal. Vol. 8, No 2, pages 31-45. [Accessed: 12 November 2012].
MARTÍNEZ, F. (2003). Redes de comunicación en la enseñanza. Barcelona: Paidós.
MARÍN, V.; CABERO, J. (2010). “El conocimiento del estudiante universitario sobre las herramientas 2.0”. Revista Anales de la Universidad Metropolitana. Vol. 10, No 2, pages 51-74.
MARQUÉS, L. (2011). “La creación de una comunidad aprendizaje en una experiencia de blended learning”. Pixel Bit, Revista de Medios y Educación. Vol. 39, pages 55-68.
MATEO, J. (2006). “La investigación ex post-facto”. In: Rafael BISQUERRA (coord.). Metodología de la investigación educativa. Madrid: La Muralla. Pages 195-230.
MEIRINHOS, M.; OSORIOS, A. (2009). “Las comunidades virtuales de aprendizaje: el papel central de la colaboración”. Pixel Bit, Revista de Medios y Educación. Vol. 35, pages 45-60.
PISCITELLI, A. et al. (comp.) (2010). El Proyecto Facebook y la posuniversidad. Madrid: Ariel.
SOLANO, I.; GONZÁLEZ, V.; LÓPEZ, P. (2013). “Adolescentes y comunicación: las TIC como recurso para la interacción social en educación secundaria”. Pixel Bit, Revista de Medios y Educación. Vol. 42. pages 23-35.
TAYA, E.; ALLENB, M. (2011). “Designing social media into university learning: technology of collaboration or collaboration for technology?”. Educational Media International. Vol. 48, No 3, pages 151-163.
TINMAZ, H. (2012). “Social networking websites as an innovative framework for connectivism”. Contemporary Educational Technology. Vol. 3, No 3, pages 234-245.
TÚÑEZ, M.; GARCÍA, J. (2012). “Las redes sociales como entorno docente: análisis del uso de Facebook en la docencia universitaria”. Pixel Bit, Revista de Medios y Educación. Vol. 41, pages 77-92.
DOI: http://dx.doi.org/10.7238/rusc.v10i2.1728
Enllaços refback
- No hi ha cap enllaç refback.
RUSC. Universities and Knowledge Society Journal és una publicació electrònica editada per la Universitat Oberta de Catalunya (Barcelona).
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.