Proposta metodològica per a l'aplicació del benchmarking internacional en l'avaluació de la qualitat de l'educació superior virtual

Renata Marciniak

Resum


L'objectiu d'aquest treball consisteix a proporcionar una metodologia de benchmarking que permeti a les universitats que ofereixin educació virtual comparar-se amb les millors universitats en l’àmbit internacional a fi de millorar la qualitat de la seva educació virtual. Per tal de comprovar la idoneïtat de la metodologia proposada, aquesta s'aplica a la Universitat Virtual de Polònia (PUW). Com a universitat sòcia (líder) es tria la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El benchmarking que s’ha fet ha permès obtenir uns resultats sòlids per a l'elaboració i posterior implantació d'un complet pla d'acció de millora que permetrà millorar a curt i mitjà termini la qualitat de l'educació virtual de la Universitat Virtual de Polònia. Per això, es conclou que la metodologia de benchmarking proposada és adequada per a avaluar i millorar la qualitat de l'educació superior virtual.

Paraules clau


benchmarking; educació superior virtual; avaluació; qualitat

Referències


AUGUSTO, M., LISBOA, J., YASIN, M.; FIGUEIRA, J.R. (2008). Benchmarking in a múltiple criteria performance context: An application and a conceptual framework. European Journal of Operational Research, 184 (1), 244–254.

BENVIC (2002). Benchmarking of virtual campuses. Consultado en: http://www.benvic.odl.org/

CAMP, ROBERT C. (1998). Best practice benchmarking: the path to excellence. CMA Magazine, 72(8), 10-20.

COBO ROMANÍ J.C. (2009). El concepto de tecnologías de la información. Benchmarking sobre las definiciones de las TIC en la sociedad del conocimiento. Zer - Revista de Estudios de Comunicación, 14(27), 295-318.

CONSEJO DE CALIDAD EN LA EDUCACIÓN SUPERIOR (HEQC). (1997). Directrices para la Educación a Distancia. Gran Bretaña: HEQC.

DEVEDŽIĆ, V.; ŠĆEPANOVIĆ, S.; KRALJEVSKI, I. (2011). E-Learning benchmarking. Methodology and tools review. Consultado en: http://www.dlweb.kg.ac.rs/files/DEV1.3%20EN.pdf

FAZLAGIĆ, A.J. (2006). Intellectual Capital and Emberrenchinar. Poznań: Rys STUDIO.

GARCÍA ARETIO, L. (1997). Indicadores para la evaluación de la enseñanza en una universidad a distancia. RIED - Revista Iberoamericana de Educación a Distancia 1(1), 63-85.

KELLY, A. (2005). Benchmarking for School Improvement: a Practical Guide for Comparing and Achieving Effectiveness. London: Taylor & Francis e-Library.

MARSHALL, S. (2009). ACODE Benchmarks - eMM version 2.3 Concordance. Report to the Australasian Council of Open and Distance Education. Wellington: Victoria University of Wellington.

RAINER, M. (2005). Competitive Intelligence. Berlin: Springer Verlang.

SARRAMONA J. (2001). Evaluación de programas de educación a distancia. RIED - Revista Iberoamericana de Educación a Distancia. 1(1), 1-24.

SLOAN CONSORTIUM (2009). The Sloan Consortium: A Consortium of individuals,institutions and organsations committed to quality online education. Consultado en: http://sloanconsortium.org/

SPENDOLINI, M. (2005). Benchmarking. Bogotá: Norma.

THE AMERICAN DISTANCE EDUCATION CONSORTIUM. (2003). ADEC Guiding principles for Distance Learning. Consultado en: http://www.adec.edu/admin/papers/distance-teaching_principles.html

VUGHT VAN, F. A.; BALANSKAT, A.; BENNEWORTH, P.; BOTAS, P.; BRANDENBURG, U.; BURQUEL N.; BOER DE, H.; COYNE, D.; GAEHTGENS, CH.; GODDARD, J.; HUISMAN, J.; LEICHSENRING, H.; RUIZ, J. G. M.; WAGENAAR, R. (2010). Benchmarking in European Higher Education . A University benchmarking handbook. Brussels: ESMU.




DOI: http://dx.doi.org/10.7238/rusc.v12i3.2163

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Universitat Oberta de Catalunya. eLearn Center 

RUSC. Universities and Knowledge Society Journal és una publicació electrònica editada per la Universitat Oberta de Catalunya (Barcelona).

Creative Commons
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.