Tecnologia de la informació en l’educació superior: paradigmes emergents

Resum

Els canvis en la societat demanen canvis en l’educació. Analitzem dos tipus de canvis, relacionats tots dos amb la flexibilitat. Un d’aquests canvis afecta la logística de la participació en l’educació i fa referència a l’ús de la tecnologia per aportar els tipus de processos que utilitzem en la societat per a la comunicació, el tractament de la informació i el maneig de documents, i la seva presentació per les vies ordinàries d’interacció en l’educació superior. La tecnologia permet accedir fàcilment als recursos, compartir-los i col·laborar, independentment del temps i la distància. Aquest fet genera expectatives en els nostres estudiants sobre l’ús d’aquesta mateixa eficiència en l’educació. El segon tipus de flexibilitat té a veure amb les noves tècniques pedagògiques. En particular, analitzem una aproximació a la pedagogia on els estudiants troben o creen recursos que comparteixen amb els altres i que poden ser reutilitzats per ampliar els materials d’estudi en el curs. Aquest nou tipus de flexibilitat pedagògica converteix els estudiants i l’instructor en cocontribuents al curs.