«Adequació al propòsit»: un enfocament centrat en el col·lectiu d'estudiants per al disseny d'un curs en línia massiu i obert (MOOC)
Resum
Com es dissenya un curs en línia massiu i obert (MOOC) que sigui «adequat al propòsit»? El curs MOOC Understanding Dementia (Comprendre la demència) és una iniciativa del Wicking Dementia Research and Education Centre (Wicking Centre) de la Universitat de Tasmània i fa realitat el compromís de la institució amb els recursos educatius oberts (REO) i les pràctiques educatives obertes (PEO). Aquest article descriu el desenvolupament del primer MOOC d'aquesta universitat, basat en la filosofia que el disseny de l'aprenentatge obert ha d'incloure el criteri d'«adequació al propòsit» i, per tant, tenir en consideració el següent: l'impuls per a decidir-se a dissenyar un MOOC, l'objectiu (els resultats desitjats), la naturalesa del contingut, els llindars de capacitat assumida del col·lectiu d'estudiants i les implicacions en el disseny pedagògic i tècnic de la predisposició a l'aprenentatge del col·lectiu d'estudiants en qüestió. L'equip de desenvolupament del projecte va utilitzar un enfocament de recerca basat en el disseny i subjecte a un marc d'avaluació. Aquest article analitza la interacció dels factors que van influir en la presa de decisions, com la naturalesa del contingut expert (recopilat per l'equip de desenvolupament, traduït pels estudiants i aplicat a contextos individuals), l'àmbit d'influència perseguit, les barreres a l'accés en el disseny de l'aprenentatge obert, els compromisos pedagògics (inclosa la teoria de l'aprenentatge d'adults), les limitacions tecnològiques i també els requeriments d'altres parts interessades externes. L'article acaba analitzant l'impacte que comporta mantenir un propòsit clar a l'hora de posar a disposició un cos específic de coneixements com a contingut obert. En particular, els autors suggereixen que les consideracions relatives a l'accés als continguts no són simplement físiques o tècniques, sinó que és necessari adaptar-los a les capacitats d'aprenentatge llindar, a més de proporcionar una provisió de continguts amb suport escalonat de manera que els individus puguin traslladar l'aprenentatge al seu propi context.
Paraules clau
Referències
Bady, A. (2013). The MOOC moment and the end of reform. thenewinquiry.com. Retrieved January, 2014, from http://thenewinquiry.com/blogs/zunguzungu/the-mooc-moment-and-the-end-of-reform/
Emanuel, E. J. (2013). Online education: MOOCs taken by educated few. Nature, 503(7476), 342-342. doi: http://dx.doi.org/10.1038/503342a
Graham, G. (2012). How the Embrace of MOOC's Could Hurt Middle America. Chronicle of Higher Education. Retrieved January, 2014, from http://chronicle.com/article/A-Pioneer-in-Online-Education/134654/
Grimley, M., Green, R., Nilsen, T., & Thompson, D. (2012). Comparing Computer Game and Traditional Lecture Using Experience Ratings From High and Low Achieving Students. Australasian Journal of Educational Technology, 28(4), 619-638.
Authors (2013). Evaluation of a MOOC pilot: impacts on pedagogical, technical and research design Paper presented at the ascilite 2013, Sydney.
Kellogg, S. (2013). Online learning: How to make a MOOC. Nature, 499(7458), 369-371. doi: 10.1038/nj7458-369a
Authors (2014). Designing for Quality: The Understanding Dementia MOOC. Electronic Journal of e-Learning, Submitted.
Authors (2013). Something for Everyone: MOOC Design for Informing Dementia Education and Research. Paper presented at the European Conference in E-Learning (ECEL 2013), Sophia Antipolis, France. http://academic-conferences.org/ecel/ecel2013/ecel13-home.htm
Authors (2014). Online education: Targeted MOOC captivates students. Nature, 505(7481), 26-26. doi: http://academic-conferences.org/ecel/ecel2013/ecel13-home.htm
Kolowich, S. (2013). Georgia tech and Coursera try to recover from MOOC stumble. Wired Campus. Retrieved January, 2014, from http://chronicle.com/blogs/wiredcampus/georgia-tech-and-coursera-try-to-recover-from-mooc-stumble/42167
Laurillard, D. (2012). Teaching as a Design Science: building pedagogical patterns for learning and technology. New York: Routledge.
Mackness, J., Mak, S., & Williams, R. (2010). The ideals and reality of participating in a MOOC. Paper presented at the Networked Learning Conference.
Mitchell, S. L., Teno, J. M., Kiely, D. K., Shaffer, M. L., Jones, R. N., Prigerson, H. G., Hamel, M. B. (2009). The clinical course of advanced dementia. New England Journal of Medicine, 361(16), 1529-1538. doi: http://chronicle.com/blogs/wiredcampus/georgia-tech-and-coursera-try-to-recover-from-mooc-stumble/42167
Parr, C. (2013). MOOC completion rates ‘below 7%,’. Times Higher Education. Retrieved January, 2014, from http://www.timeshighereducation.co.uk/news/mooc-completion-rates-below-7/2003710.article
Penn Graduate School of Education Press Room. (2013). Penn GSE Study Shows MOOCs Have Relatively Few Active Users, With Only a Few Persisting to Course End. Retrieved January, 2013, from http://www.gse.upenn.edu/pressroom/press-releases/2013/12/penn-gse-study-shows-moocs-have-relatively-few-active-users-only-few-persisti
Sadler, D. (2012). How Australian universities can play in the MOOCs market. The Conversation. Retrieved October, 2013, from https://theconversation.com/how-australian-universities-can-play-in-the-moocs-market-9735
Waldrop, M. M. (2013). Online learning: Campus 2.0: Massive open online courses are transforming higher education — and providing fodder for scientific research. Nature, 495(7440), 160-163. doi:
Weller, M. (2013). Completion data for MOOCs. The Ed Techie. Retrieved January, 2014, from http://nogoodreason.typepad.co.uk/no_good_reason/2013/12/completion-data-for-moocs.html
DOI: http://dx.doi.org/10.7238/rusc.v11i3.2090
Enllaços refback
- No hi ha cap enllaç refback.
RUSC. Universities and Knowledge Society Journal és una publicació electrònica editada per la Universitat Oberta de Catalunya (Barcelona).
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.