Reconfiguració com a subjectes de comunicació: implicacions per als ambients virtuals amb finalitats educatives

Resum

Les possibilitats tecnològiques actuals amplien les trobades comunicatives i les formes expressives, enriquint els escenaris de la interacció humana, espai intersubjectiu on es construeix l'experiència i on s'elabora la comprensió i el consens en el significat; en definitiva, el domini en el qual realment tenen lloc els processos que íntimament defineixen el concepte de cultura, com a dinàmica d'incorporació a una comunitat de pràctiques, mitjançant el qual té lloc el procés d'humanització. Les competències bàsiques del llenguatge permeten la comunicació en els diferents escenaris, tanmateix, les competències que caracteritzen l'oralitat en la cultura no són avui suficients, ja que les mediacions tecnològiques que modulen aquestes trobades requereixen dels usuaris una reconfiguració com a subjectes de comunicació, perquè exerceixin de forma eficaç en els escenaris tecnològics d'interacció actual. Què implica una reconfiguració com a subjectes de comunicació, de cara als escenaris virtuals? La recerca d'una resposta a aquesta pregunta constitueix el nucli central que s'atén en aquest escrit, que s'inicia amb una anàlisi del poder de la ment en la gestió del coneixement des de la doble dimensió argumentativa del discurs científic i del relat com a formes expressives de la comunicació. Després s'aborda la comunicació des de tres enfocaments complementaris: el pragmàtic, l'interaccionisme simbòlic i els postulats de l'Escola de Palo Alto, que mostren una visió complexa de la comunicació, necessària per a entendre com s'han modificat les nostres formes de comunicació i per a comprendre les implicacions derivades de la implantació dels nous espais tecnològics i les conseqüències per a la pràctica que promou el canvi en el coneixement. Pretenem, llavors, tenir en compte les claus conceptuals que des d'aquestes teories tenen major vigència avui, i com aquestes s'actualitzen per a entendre la manera com ens comuniquem dins dels entorns virtuals, lloc preponderant on es duen a terme, en l'actualitat, gran part dels processos de gestió de la informació i de negociació de significats en processos de formació (Rheingold, 1994; Rheingold, 2004). La comunicació i la negociació del significat expressen un dels poders fonamentals de la ment de l'ésser humà.